La platja del Prat de Llobregat té 4 nius de metralladores, popularment coneguts com a búnquers, que van ser construïts per la República el 1937, en plena Guerra Civil. Dos dels nius són visibles, però els altres dos són totalment inaccessibles.
Búnquer del passeig de la platja del Prat
El niu de metralladora del passeig de la platja del Prat de Llobregat és el més visible i conegut dels quatre nius de metralladores del Prat. Està situat entre els accessos 15 i 16 del passeig de la platja, a tocar de la passarel·la de fusta per a vianants.
Aquest búnquer està mig enfonsat a la sorra, dels prop de 2 metres d’alçada que té la construcció, només hi ha visibles uns 70 centímetres per un costat i 1 metre i 10 centímetres a la part més alta. Malauradament, aquest niu de metralladores té algunes guixades i grafitis a la seva superfície visible i no té cap mena de senyalització que expliqui el que és.
Niu de metralladora del Centre Municipal de Vela
Prop del Centre Municipal de Vela del Prat, a l’altura dels accessos 22 i 23, actualment dins del mar, hi ha una espècie de roca que sobresurt de l’aigua, que sospitosament no té les irregularitats que tindria una roca natural. Perquè la veritat és que també és un antic niu de metralladores, exactament igual que el del passeig de la platja, però que ha quedat pràcticament engolit per la sorra i l’aigua del mar.
Aquest búnquer és a la vista de tothom, però és molt més discret que el del passeig, ja que la majoria de la gent probablement no sap ni el que és. D’aquest niu de metralladores, només se’n veu la part superior, que està coberta d’algues. La situació d’aquest búnquer, evidencia la regressió de la línia de la costa, perquè, igual que els altres búnquers, estava situat a la sorra.
Búnquer de l’estany de la Ricarda
El tercer niu de metralladora de la platja del Prat està situat molt a prop del desguàs de l’estany de la Ricarda, a tocar de l’escullera de pedra, però com que és dins de les platges protegides de la Ricarda – Ca l’Arana, no és visitable pel públic.
Fa un temps, aquest búnquer tenia instal·lada una tanca metàl·lica a sobre, que servia per limitar l’accés a la platja protegida de la Ricarda des de l’antiga ubicació de la platja naturista del Prat. Com que no és visitable i no hem tingut accés a fotografies recents, desconeixem el seu estat actual i si s’ha retirat la tanca de sobre o no.
Niu de metralladora de l’estany de la Magarola
El búnquer de davant de l’estany de la Magarola està totalment submergit dins de l’aigua del mar, a més, com que també és dins de les platges protegides de la Ricarda – Ca l’Arana, és completament inaccessible.
En algunes fotografies aèries s’intueix la seva ubicació. A diferència dels altres tres nius de metralladores, aquest no s’inclou dins del catàleg de patrimoni de l’Ajuntament del Prat, de manera que no té cap mena de protecció legal.
Ubicació dels búnquers de la platja del Prat
Com veieu al mapa de sota, els nius de metralladores visitables són el del passeig de la platja (entre els accessos 15 i 16) i el del Centre Municipal de Vela del Prat (entre els accessos 22 i 23), que són a la platja de Can Camins. Els altres dos búnquers, els de davant de l’estany de la Ricarda i de l’estany de la Magarola, formen part de la platja protegida de la Ricarda – Ca l’Arana, per tant, són els que no són visitables.
Context històric dels búnquers o nius de metralladores
Durant la Guerra Civil Espanyola, el govern de la República va fortificar bona part del litoral català per defensar-lo d’un possible atac per mar. El control franquista de Mallorca i els bombardejos de l’aviació italiana i alemanya sobre Catalunya feien témer tant incursions aèries com un eventual desembarcament de tropes enemigues.
Entre 1937 i 1938 es van construir nius de metralladora, trinxeres i altres estructures defensives al llarg de la costa catalana. Aquests elements servien per vigilar el litoral i intentar contenir un atac fins a l’arribada de reforços.
La platja del Prat de Llobregat també va formar part d’aquesta línia defensiva. El 1937 el Consell de Defensa de la Generalitat i la Junta de Defensa del Prat van promoure la construcció de diverses fortificacions, entre les quals destaquen els nius de metralladora de formigó armat que encara es conserven avui. La seva construcció va anar a càrrec de joves treballadors de la Seda i membres del Batalló 105.
Al Prat encara hi ha quatre nius de metralladora de la Guerra Civil, que són els únics elements d’aquest tipus que es conserven a la costa entre Mataró i Sitges, fet que els converteix en un testimoni patrimonial molt valuós de la defensa del litoral durant la Guerra Civil.
